(Revista CRAE) L’Alfred López, de Mollet de Peralada, encapçala l’empresa Llenyes i Treballs Forestals Empordà. Són distribuïdors oficials de pèl·let a la província de Girona. Els costos en la societat, en els darrers anys, ha provocat que la feina en el seu sector hagi augmentat exponencialment.
– Parla’ns una mica de l’equip que encapçales i de les vostres tasques laborals:
Encapçalo l’empresa, amb seu a Mollet de Peralada, i som gairebé una vintena de persones a l’equip de treball. Ens dediquem a la compravenda de llenya, carbó i també a la realització de tasques forestals, neteja de finques i construcció de murs. El manteniment del nostre medi forestal és una feina sempre necessària i més durant aquesta sequera que patim. Gestionem, per exemple, la finca de Requesens, molt important a la comarca i una de les millors zones de l’Albera.
– Del bosc al magatzem. Explica’ns quina és la vostra dinàmica de producció:
Funcionem de la següent manera: fem tales de protecció, un cop identifiquem l’espai que més li convé en aquell moment, i posteriorment seleccionem la llenya que, al cap d’uns mesos, posem a la venda. Complim, doncs, amb tot el cercle: tala, transport, preparació i assecatge. Com a mínim, aquesta llenya es guarda 8 mesos al magatzem, un assecatge necessari per garantir que venem llenya densa i dura, dos trets indispensables i que tothom cerca. Sí que és veritat que treballem en un paisatge amb poca pluja i que, quan plou, tot sovint ve la Tramuntana tot darrere. Però el procés i la feina d’assecatge no s’ha d’obviar mai.
– En alguna ocasió se t’ha vist als mitjans parlant de l’alta demanda i, alhora, de la pujada de costos…
Cada vegada les notícies i els reportatges sobre el canvi climàtic són més presents a la pantalla. Els preus de la llum, del gas i del gasoil estan pels núvols, així que el més econòmic, o millor dit, el menys car, és escalfar-se amb llenya. En els dos darrers estius hem treballat com mai: la gent que m’agafava una tona i mitja, arame n’ha demanat cinc o sis. Un augment en la demanda d’allò més considerable, tot i que nosaltres, com és evident, també hem hagut de pujar preus: gastem molt de llum al magatzem i molts litres de gasoil en els nostres vehicles, tractors i maquinària. El transportista que baixa la llenya del bosc al magatzem afirma quela despesa en gasoil és d’un 30 o un 40% superior a fa dos o tres anys. Aquí, com l’any passat, m’agradaria fer desaparèixer la por que molta gent ens ha transmès: d’estoc n’hi haurà, això segur, ningú ha de patir, però la despesa, inevitablement i en contra de la nostra voluntat, serà major.
– Què us caracteritza? Què oferiu a diferència d’altres empreses del sector?
Sempre certifiquem el pes de la llenya amb el pes de la bàscula. A més, com deia, garantim en tot moment que servim llenya seca, de qualitat i de proximitat. Hi ha gent que només es fixa en els preus i en aquelles empreses que serveixen preus que van per sota del mercat. Llavors, un cop amb la llenya a casa, veuen que allò que han adquirit no és de qualitat. Nosaltres no ens fem responsables d’altres identitats que a vegades s’interposen en la nostra activitat, és a dir, que els encàrrecs sempre se m’han de fer a mi personalment. Tal com explicava, treballem i tenim tot el cercle tancat i això ajuda molt a conèixer el teu producte. I vull recalcar que servim llenya d’alzina, de roure i, sobretot, llenya d’olivera, la millor que hi ha al mercat i que no tothom en disposa. Aquesta darrera me la porten del sud d’Espanya, és tot estella i tant particulars com industrials (rostisseries, pizzeries, restaurants) la demanen molt. També venem carbó vegetal d’alzina, molt bo i amb molta sortida. I des de fa un parell d’any podem presumir que se’ns ha atorgat la distribució oficial de pèl·let a la província de Girona, un combustible ideal per a calderes i estufes de biomassa, tot i que tampoc s’ha escapolit de la pujada de preus.